Comp_Titot museum

Tittot Art-Glass Museum

Per al Museu d’ art en Vidre de TITTOT proposem un edifici integral de vidre integrant que construeix com a resultat de conceptes culturals xinesos, capacitats de comportament materials i estratègies de software en el procés de disseny. El nostre mètode de disseny s’ha basat en un procés de formalització emergent. Això inclou una idea sobre la recerca de forma que ens permet adaptar el projecte a condicions que canvien com canvis programàtics o el lloc definitiu.

Aquests son els principis conceptuals sobre els que es centra la nostra proposta:

- L’espai tridimensional s’entén des de una conceptualització bidimensional, aplicant un concepte de transició.

- La investigació en les propietats tectòniques del vidre ens porten a utilitzar la làmina o pla de vidre com a l’element base de construcció.

- La disposició lineal del pla bidimensional ens permet multiplicitat de variacions espacials durant la transició. I revela una intensa relació entre la percepció de l’espai des de la tradició arquitectònica xinesa, l’art i la literatura.

- La transparència dels plans bidimensionals de vidre emfatitzen la percepció dels elements verticals i horitzontals i donen una espaialitat composada per la repetició d’elements plans. En aquesta composició espacial, les línees de límit son predominants. En aquests marcs sobreposats el que acaba passant es que percebem la volumetria i l’espai amb una forta sensació seqüencial, o més ben dit, de moviment congelat en el temps. Caminat dins de l’objecte creat el punt de la perspectiva es mou, pervivint l’espai de forma multifocal, seqüencial, com una composició musical.

PROMOTOR:

TITTOT COMPANY LIMITED

EMPLAÇAMENT:

CIUTAT DE TITTOT. TAIWAN

SUPERFICIE:

800 m²

AUTOR:

JORDI TRUCO – SYLVIA FELIPE

EQUIP HYBRIDa:
EMMANUEL RUFO
UDO THOENNISSEN

L’enfoc del projecte es basa en utilitzar l’espiral i el seu concepte de polaritat...l’espiral com un principi d’organització i de interconnexió, un concepte que enllaça amb les filosofia Zen, i que ens revela noves maneres d’entendre l’espai.
Aquest concepte de fer girar, tan dinàmic, ens evoca l’acció que podríem observar en les habilitats dels manipuladors del vidre. Establim aquesta acció com a regla generativa en el procés de form-finding per al edifici
Sòlids i vuits com a forces oposades assumeixen qualitats que igualen la seva rellevància en el projecte, i com elements combinats porten a la definició de l’interior de l’edifici.

Treballem el material vidre a base de làmines. Són capes múltiples dissolen l’espai en partícules, on l’usuari és una part de la totalitat. La preocupació és aconseguir un espai abstracte que emfatitza l’estètica de la col·lecció de TITTOT. Aquests elements no serveixen de límits, merament ells constitueixen filtres i membranes, que permeten inter-connectar l’espai interior i exterior. Aquestes transicions s’adapten de forma fluida a les necessitats programàtiques i perfectament a les condicions climàtiques del lloc. Així doncs els espais intersticials exteriors es comporten com a patis amb graus diferents de tranquil·litat, que de vegades inclouen aigua en la que es reflecteix l’espai circumdant de múltiples maneres.

Les distàncies diferents entre els plans de vidre creen graus múltiples de transparència i opacitat. Els contorns i els colors en l'interior s'esvaeixen. L'aspecte exterior i silueta de l'edifici, no hi ha cap límit clarament perceptible de materialitat.